TACTE LLATÍ & JAZZEJANT FLAMENC
novembre 1, 2008
…
IDIOMES: Català / Castellano
…
…
Projecte TACTE LLATÍ
…
Tacte llatí és un projecte fotogràfic sobre el jazz llatí que intentaré mostrar i explicar a través d’aquesta web. Tacte llatí neix ja farà uns 10 anys amb unes primeres fotografies del Festival de jazz de Terrassa quedant, poc després, en el calaix durant un llarg període de temps. És en el 2006 i 2007 quan creix i es materialitza.
Així doncs, des de Gener d’aquest any 2008, i gràcies a la producció de Obra Social Caixa Sabadell, Tacte llatí es presenta com exposició fotogràfica recorrent diferents ciutats catalanes exposant-se a les sales de exposicions de les Biblioteques de Diputació de Barcelona, incorporant-se també en diferents programes de Festivals de Jazz d’arreu de Catalunya. L’autor de les fotografies sóc jo mateix, Raül Esteve.
El propòsit d’aquesta pàgina és presentar les fotografies del projecte a través de la xarxa, acompanyant cada músic retratat amb la seva biografia i diferents links que ens mostren els seus portals web, vídeos, myspaces, calendari d’actuacions, etc.
Així mateix espero que els comentaris del públic que visiti la exposició i/o aquesta pàgina, ens ajudin a posar el nostre petit gra de sorra en l’avenir del Jazz llatí i de la música en general.
…
Presentació d’algunes de les fotografies que conformen la exposició:
This slideshow requires JavaScript.
…
Us poso el link de l’agenda de l’exposició i de la itinerància actual:
Us deixo també, la fitxa tècnica de la exposició i el link de reserva de l’exposició de Caixa Sabadell, per si voleu portar-la al vostre poble.
Vull compartir també, la il·lusió que em fa que les fotografies que han anat conformant Tacte llatí, comencin a estar presents en diferents festivals. Us mostro doncs, alguns exemples dels dissenys de cartellisme i publicitat del Festival DeCajón de Barcelona:
…
…
…
I finalment, us deixo el meu email per qualsevol comentari que em vulgueu enviar:
…
TACTE LLATÍ. Article presentació
Per Quadernos de Jazz (Enrique Turpín)
…
No costa recordar que, abans de Miami, la ciutat germana de l’Havana era Nova Orleans, bressol i gresol del jazz. Si Jelly Roll Morton confessava el sabor hispà dels seus primers rags –allò que anomenava latin tingue (el “regust llatí” o “condiment perfecte”)-, ben aviat es va apreciar un desplaçament de l’energia cap a Nova York, assentament definitiu per a caribenys inquiets, de Machito a Chano Pozo, de Mario Bauzá a Peruchín i Chico O’Farrill. La rítmica llatina, clau i bongo, va seduir des de sempre els jazzmen de l’Atlàntic occidental, i el seu influx va arribar fins a les costes del Pacífic sense aturador possible: tant els experiments del jazz afrocubà com les cadències sorgides entre Tijuana i Tierra del Fuego, amb parada i fonda a l’univers brasiler, van fer possible que es perfilés una música que ha evolucionat amb la mateixa acceleració irrefrenable amb què ho ha fet la civilització durant el segle XX. És així com esdevé indissoluble la concepció del jazz actual i les aportacions proteiques de nuyoricans –porto-riquenys de segona generació que viuen a la gran poma–, marielitos –fills de la diàspora cubana– i brasileros, sense oblidar gitanos o tangueros. La sofisticació polirítmica, el ventall de formes expressives, i la retroalimentació entre les costes americanes i la península Ibèrica, ha acabat per donar nom a una alteració del jazz primigeni en què la sensualitat, el ritme i la potència expressiva es donen la mà, en un estil batejat amb el nom de jazz llatí.
L’exposició “Tacte llatí” trasllada les característiques d’aquesta música festiva a l’entorn fotogràfic, mescla perpètua de formes i motius, traspuant en gelatina d’argent i en insigne blanc i negre, l’explosió que comporta aquesta música universal. Raül Esteve juga amb els angles, orienta amb destresa i enquadra sense complexos la seva mirada en alguns dels més grans compositors i intèrprets de jazz llatí, sense oblidar que darrere les improvisacions instrumentals hi ha genis de la cançó folklòrica d’ambdós mons. L’objectiu de la càmera del fotògraf es fixa en les expressions de felicitat que atorga la música llatina a intèrprets i públic alhora: hi ha passió a doll i contenció quan cal, però sempre s’aprecia una mirada que desitja captar l’essència que nodreix al miracle d’aquesta música sense fronteres; perquè l’art és llarg, la vida curta i la llum escassa: si és veritat que vivim en un clarobscur permanent, en un món de contrastos impensables, res millor que submergir-se de ple en Tacte llatí per sentir que formem, per sort, part indissoluble amb el món. Aquest món que anomenem Terra, però que transforma el seu nom pel de Chucho Valdés, Rubén González, Michel Camilo, Eliane Elias, Pedro Iturralde o simplement Tomatito, Cigala, Gato, Bebo o Paquito… Sensibilitat, tacte i a “guarapachanguear”!
Enrique Turpin
…
Tacte llatí és una exposició produïda per:
.
…
Projecte JAZZEJANT FLAMENC
…
.
JAZZEJANT FLAMENC vol ser la continuació de TACTE LLATÍ, aquest cop però, em vui centrar exclusivament amb un dels estils que formen part del Jazz llatí, el Jazz Flamenc. És també, lògicament, el jazz fusió que compta amb més intèrprets i adeptes en les nostres terres. Per aquest motiu, i aprofitant la força amb la que torna ar resorgir aquest estil en els nostres fetivals, que l’he volgut separar de TACTE LLATÍ i diferenciar-l’ho amb una entitat pròpia: JAZZEJANT FLAMENC.
…
Presentació de les fotografies del treball:
This slideshow requires JavaScript.
…
.
